Malgrat les reiterades promeses de suport, les ONG de cooperació, pau i drets humans creuen que la Secretaria d’Exteriors ha renunciat a governar políticament l’Agència, pel seu paper residual a l’agenda del Govern. La FCONG i les coordinadores d’ONG de Tarragona, Lleida i Girona consideren que l’Agència manté un rumb erràtic que ningú sap a quins interessos respon, i aquesta setmana han donat suport a la petició de disposar d’un pla de treball per al Consell de Cooperació per mirar de dinamitzar-lo i, així, fer efectiu el seu caràcter d’espai de participació, i garantir un bon seguiment de la política de cooperació.
Després de les reunions dels consells d’Administració i Cooperació de l’Agènciacreix la unanimitat respecte a la pèssima gestió de l’actual director. Carles Llorens continua al càrrec només amb el suport d’ERC i CiU, després que les ONG i la majoria dels grups parlamentaris hagin demanat la seva dimissió, i de que el propi Secretari d’Exteriors hagi confirmat la seva intenció de substituir-lo.
El passat 17 de juliol Carles Llorens va anunciar nous acomiadaments i canvis a l’organigrama sense preavisos, negociació amb els representants dels treballadors, ni consens amb el sector. Els perfils de les persones acomiadades i les noves propostes reforcen la idea d’una Agència buida de funcions i d’experts en cooperació.
D’altra banda, aquest dimecres 24 de juliol, es van presentar dades pressupostàries del 2012 i el 2013 que no fan més que confirmar no ja el desmantellament de la cooperació, sinó el desgavell intern: un pressupost 2012 rebaixat a nivells de 2000-2001, una Agència que sembla més interessada en fer de consultora per a la captació de fons que en administrar-los o coordinar-los, i que demana a les empreses que la substitueixin com a «donants». En paraules de Míriam Acebillo Baqué, presidenta de la FCONG, «tant de mal ens fan els impagaments i la manca de subvencions a les ONG, com veure que el Govern aposta per mantenir l’ajut bilateral directe sense control ni avaluació, o que es tornen a ficar les beques a estudiants de països empobrits com AOD i a fer submarinisme pels diferents departaments, per imputar com a despesa en cooperació qualsevol cosa, i maquillar així uns números que fan vergonya. Vam lluitar anys per una Agència que ara no reconeixem».
En relació al Pla Anual 2013 presentat en el mateix moment de la reunió, Acebillo Baqué manifesta «tot i la inconcreció de la majoria d’accions proposades, aquestes no semblen basar-se en criteris tècnics, sinó respondre al model de privatització de la cooperació. Explorar possibilitats de cooperació a Singapur que no és un país pobre, o a Guinea Conakry, on no hi ha cap contacte, ni experiència prèvia, de treball són idees peregrines, si no és que hi ha interessos empresarials al darrere«.
La Federació Catalana d’ONG i les coordinadores d’ONG de Tarragona, Lleida i Girona reivindiquen el gran valor del capital social i polític que ha fet possible una política pública de cooperació i no hi pensen renunciar. Amb aquesta idea demanen al Govern un Consell de caràcter urgent al setembre perquè expliqui el model d’Agència que vol o pot sostenir, i el paper que juga la política de cooperació en la nova conjuntura política, i en el marc de la nova Llei d’Acció exterior que impulsa el Conseller Francesc Homs.
